USS San Antonio joins destroyers in the eastern Med*

The amphibious transport dock San Antonio, carrying elements of the 26th Marine Expeditionary Unit, has joined the five Navy destroyers in the eastern Mediterranean Sea, a defense official confirmed Friday evening.

“No specific tasking has been received at this point,” the official said, speaking on condition of anonymity. “The San Antonio is being kept in the sea as a prudent decision should ship capabilities be required.”

The five destroyers positioned near Syria are the: Barry, Gravely, Mahan, Ramage and Stout.

The Navy had been operating with three destroyers in the Med, and the Ramage and Stout were expected to replace Mahan and Gravely, respectively, when they arrived there this month. But officials decided to keep all five in place as the U.S. weighs an attack. Each destroyer is capable of carrying up to 90 Tomahawk cruise missiles, although they usually have fewer on hand during deployment.

* Notícia publicada a Navy News. El President dels Estats Units sembla no fer-se endarre

Report: Israeli submarine strike hit Syrian arms depot*

Israeli Dolphin-class submarines carried out a July 5 attack on an arms depot in the Syrian port city of Latakia
, according to a report in the British Sunday Times, which contradicted a previous CNN report that the attack was the work of the Israel Air Force.

The alleged Israeli naval strike was closely coordinated with the United States and targeted a contingent of 50 Russian-made Yakhont P-800 anti-ship missiles that had arrived earlier in the year for Syrian President Bashar Assad's regime, the Times cited Middle East intelligence sources as stating.

According to the report, the Israeli fleet of German-built submarines launched a cruise missile at the weapons cache after which Syrian rebels reportedly attested to hearing early-morning explosions at a Syrian port-side naval barracks.
On Friday, anonymous US officials told CNN that Israel had carried out an air strike on the Syrian city.

Three unnamed US officials told CNN the IAF had targeted Russian-made Yakhont anti-ship missiles that could pose a threat to Israel.
Qassem Saadeddine, spokesman for the Free Syrian Army’s Supreme Military Council, said the pre-dawn attack hit Syrian Navy barracks at Safira, near the port of Latakia. The rebel forces’ intelligence network had identified newly supplied Yakhont missiles being stored there, he said.

“It was not the FSA that targeted this,” Saadeddine told Reuters. “It is not an attack that was carried out by rebels. This attack was either by air raid or long-range missiles fired from boats in the Mediterranean.”

A loud explosion was heard near Latakia on Wednesday, an opposition monitoring group said, but the cause of the blast was unclear.

Explosions in Latakia, part of Assad's stronghold on the Mediterranean coast, have been extremely rare during Syria's two-year-old conflict.

Reuters and Ben Hartman contributed to this report.

* Notícia publicada al Jerusalem Post. Els temuts míssils P-800, que Rússia va vendre a Síria i dels que ja us n'havíem parlat, semblen haver estat eliminats en un atac de Marina d'Israel.

Russian Navy Holds Syria Exercises*

MOSCOW, January 11 (RIA Novosti) - Ships of the Russian Black Sea Fleet and Baltic Fleets are to start exercises off the coast of Syria the Russian Defense Ministry said on Friday.

"A tactical group of Black Sea Fleet warships headed by the cruiser Moskva will undertake exercises in the eastern sector of the Mediterranean Sea," the Ministry said. "The tanker Ivan Bubnov has fuelled the ships and emergency drills have been carried out. On January 10 the tanker filled its fuel and water tanks and food stores at the Cyprus port of Larnaka."

A Baltic Fleet group consisting of the patrol vessel Yaroslav Mudry and tanker Lena will dock at Valetta on Malta for storing and to allow the crew to rest, the Ministry said. The ships will then head for the eastern Mediterranean, where the two ships will practice stores transfer at sea in day and night and the Yaroslav Mudry will carry out anti-submarine warfare drills.

Meanwhile the navy's large frigate Severomorsk will visit the Greek port of Suda during an anti-piracy mission to the Gulf of Aden from January 14-18. "Russian Naval Infantry soldiers will visit a NATO training center to get additional training" during the visit, the Ministry said.

The Russian Navy maintains a small base at Tartus on Syria's Mediterranean coast. Syria is currently locked in a civil war between government forces and rebels that the UN estimates has cost the lives of at least 30,000 people, while other estimates put the death toll at around twice that number.

* Notícia publicada a RIA Novosti. Malgrat que el focus de l'actualitat s'ha desplaçat cap a Mali, no hem de perdre de vista els moviments russos a la Mediterrània.

Russia 'sending warships to Syria' *

The move is seen as an attempt to ensure the safety of Russian nationals stationed at the strategic naval base Moscow operates on Syria's Mediterranean coast. 

An unidentified officer confirmed that "Two major amphibious ships – The Nikolai Filchenkov and The Tsezar Kunikov – are preparing to be dispatched to Tartus outside of their schedule."

It is believed the two ships will be carrying a large group of marines and could be used to evacuate Russian citizens and property. There has been no official confirmation of the report from the navy or the defence ministry.

The deployment of the two ships is a sure sign of the deterioration of the situation in Syria as the country descends into all-out civil war.

The Syrian Observatory for Human Rights has confirmed that government forces continued to bombard rebel positions in Homs and Damascus on Monday, despite warnings by the UN that such actions amount to crimes against humanity. 

Meanwhile, US President Barack Obama, is due to meet his Russian counterpart Vladimir Putin at the G20 summit in Mexico to discuss differences over what to do about the escalating conflict. 

According to the Observatory, 67 people were killed in clashes across the country over the weekend. 

Government forces bombarded rebel positions in Homs province and in eastern Deir Ezzor. A member of the Local Coordination Council (LCC), made up of opposition activists on the ground, confirmed that the town of Qoudsaya in Damascus province had come under "heavy shelling" and that "snipers are shooting at any moving object". 

Another member told AFP that the Syrian army had "imposed a suffocating blockade" on the areas around Qoudsaya and that "huge military reinforcements" had arrived in the town. 

He added that the wounded could not be treated due to the intensity of the shelling and sniper fire.

Regime forces backed by aircraft also pounded a region known as the Kurdish Mountain in the northwest province of Latakia for more than seven hours forcing many residents to flee, according to the Observatory. 

The escalation of violence over the weekend has prompted UN observers to suspend their monitoring mission in the country. Leader of the UN mission in Syria, Major General Robert Mood also admitted that "attempts to extract civilians" from the besieged city of Homs over the past week had been unsuccessful. 

Meanwhile, speaking at the opening of its 20th session, UN rights chief Navi Pillay has accused the Syrian government of crimes against humanity and "possible" war crimes. She also asserted that those responsible for attacks on UN observers in Syria must be brought to justice. 

More than 14,400 people have died in the 16-month uprising against the regime of President Bashar al-Assad, according to the Observatory. 

* Notícia publicada a The Telegraph. L'enviament de dues unitats amfíbies russes, envia un senyal bastant clar de que Rússia vei la intervenció contra Al-Assad com quelcom més que prossible.

Approval for Russian exercises within the Athens FIR*

Athens approved Russia’s request for aeronautical exercises within the Athens FIR. The demand for the exercises was asked because the Russian aircraft carrier Admiral Kuznetsov and its escort ships approach Eastern Mediterranean. The exercise might take place on Tuesday 80-90 miles southwest of Pylos, in the Ionian Sea. Alternative dates are – under Russian request – the 5th and 6th of January.

The Russian naval force is expected anytime now to reach the area of the Athens FIR. The aircraft carrier entered some days ago the Mediterranean through Gibraltar and heads off Syria.

* Notícia publicada a Defence Greece. Tot i ser bastant telegràfica, no voliem deixar-vos d'informar d'auqest fet. Amb la flota russa a la Mar Jònica, les aigües sirianes són a menys de 24 hores de navegació.

La crisi dels míssils de Síria (III)*

Analitzem en aquest article la crisi siriana a nivell operatiu/tàctic. En aquest però, plantejarem una hipòtesi sobre la conducció de les primeres fases de les operacions. És per això que a diferència dels anteriors articles no destinarem un apartat per cadascun dels estats implicats, sinó que seguirem una línia cronològica

Intel•ligència

Abans d'iniciar-se els atacs, és evident que cal haver realitzat una minuciosa tasca d'intel•ligència. Creiem que Turquia, mitjançant forces especials així com desertors sirians, ha de disposar d'una idea general bastant acurada de l'ordre de batalla d'Al-Assad. Des del mar, de ben segur que un o més submarins de la US Navy informen detalladament de les entrades i sortides dels ports de Latakia i Tartus. També hi hauríem d'afegir els omnipresents UAV, en aquest cas els RQ-4B que podrien estar operant des de la base britànica a Xipre. En cas d'haver-hi algun portaavions nordamericà a la zona, els avions radar E-2D ja deuen estar escanejant l'espai aeri sirià des d'una distància prudencial. La combinació dels Global Hawk i Hawkeyes és imprescindible, no només per saber la situació i moviments de les unitats sobre el terreny, també són uns excel•lents vectors per interceptar les comunicacions. Però d'això en parlarem més endavant. No ens hem de descuidar tampoc de la vigilància des dels satèl•lits, que aporten una imatgeria molt detallada i en temps real. Finalment, hi hauríem d'afegir les accions realitzades des del ciberespai. No tenim cap dubte que les unitats de ciberguerra nordamericanes i israelianes deuen estar cercant escletxes als servidors informàtics de l'estat baasista.

Amb totes aquestes dades, la coalició que iniciï la intervenció contra Síria pot tenir una monitorització més que satisfactòria. A partir d'aquí, es poden iniciar les accions d'atac sense que en cap moment es descuidin les tasques d'intel•ligència.


Neutralització dels P-800


Com hem dit, els Yakhont són uns míssils extremadament ràpids (uns 1000 m/s) i amb un abast de fins a 300 km. Cal neutralitzar-los si és que es vol aproximar un Carrier Strike Group a la costa siriana. Malgrat que el nombre de míssils (72) sigui bastant elevat, estan repartits en només dues bateries "Bastion" K-300P. Per tant, l'objectiu primari han de ser els vehicles de comandament, control i comunicacions d'aquestes. El secundari, òbviament, la destrucció de la totalitat dels míssils. Malgrat que no siguin impossibles de camuflar, han d'estar situades en les proximitats de la costa, així com en zones que disposin de bones connexions viàries a causa de les grans dimensions dels vehicles que conformen aquestes unitats. Però l'element que les fa més vulnerables és la necessitat de vectors que els hi facilitin la informació dels objectius. Com hem dit en vàries ocasions, aquí és on entren les naus russes. Per descomptat que la US Navy se'n guardarà prou d'atacar-les, però pot interrompre perfectament les comunicacions, així com "encegar" els radars. A part dels Hawkeye, cada Carrier Air Wing incorpora un Electronic Attack Squadron (VAQ), equipats aparells EF-18G Growler, la versió de guerra electrònica del F/A-18 Hornet.

Així doncs, una sobtada interrupció de les comunicacions entre les unitats de superfície russes i les bateries sirianes, acompanyada de "neu" i distorsions a les pantalles de radar, podria ser el senyal que les hostilitats han començat. Però el "pagament en efectiu", emprant l'expressió de Von Clausewitz, creiem que es realitzarà des de submarins, tot llançant míssils de creuer. Combinant l'enorme abast dels Tomahawk, amb les darreres millores incorporades per poder atacar objectius mòbils, no creiem que els míssils P-800 sirians tinguin gaires opcions d'escapar.


Zona d'exclusió aèria


Si la intervenció segueix els paràmetres del conflicte de Líbia, caldrà establir una zona d'exclusió aèria per tal que les forces de l'Exèrcit Sirià Lliure puguin consolidar posicions, així com rebre subministraments. El camí per aconseguir això va per dues vies paral•leles: supressió de les defenses antiaèries enemigues ( SEAD, de les sigles en anglès) i eliminació de les forces aèries. En aquest cas, creiem que l'atac a distància amb míssils de creuer tornarà a ser la via escollida. Ara bé, els SSN nord-americans ja no podran participar en aquesta fase, doncs cadascun d'ells només porta 12 Tomahawks en cel•les de llançament vertical. Caldrà combinar els SSGN, amb 154 Tomahawks cadascun i unitats de superfície ( destructors Arleigh Burke i creuers Ticonderoga). Els SAM més avançats de que disposa l'estat sirià són els S-300P i per tant, el primer objectiu a eliminar. Malgrat que Al-Assad disposa de més sistemes de defensa antiaèria, la majoria són tecnologia de l'antiga URSS. Tal com es va demostrar a la operació Desert Storm, aquests poden ser interferits. Recordem que en aquella ocasió, cap dels grups de bombarders acompanyats per avions EF-111 Raven o EA-6G Prowler va patir baixes. En el cas dels EF-18G, incorporen contramesures electròniques millors encara dels que hem esmentat...


Respecte a l'eliminació de les forces aèries sirianes, no serà caçar "sitting ducks", malgrat la superioritat tecnològica i d'entrenament de l'aviació naval nord-americana. Els principals aparells a neutralitzar són, per aquest ordre: MiG-29, Su-24 i MiG-25. El MiG-29 "Fulcrum", tot i que no entrarem en detalls, és un dels millors dissenys de caça polivalent de l'era soviètica. Aquí però, volem destacar una característica poc coneguda. Aquests aparells poden envolar-se des de pistes semi-improvisades, gràcies als seus inductors d'aire alternatius, situats a les extensions de les vores d'atac, entre el fuselatge i les ales. Aquest sistema evita que entrin objectes estranys ( pedres, terra, trossos de pneumàtic...) que podrien danyar el reactor. Aquest fet no és casual, i menys al Pròxim Orient. Una de les claus del triomf de l'operació Focus (1967), va ser la inutilització de les pistes per part de la IAF. Això mantingué l'aviació àrab literalment "clavada" a terra, on esdevingué una presa fàcil. No cal dir doncs, que la URSS en prengué nota. És per això que els Fulcrum, tan per la seva capacitat de mantenir-se operatius en condicions adverses, com per les seves excel•lents qualitats de combat, han de ser eliminats ràpidament. En segon lloc venen els Su-24 "Fencer". Tot i no tenir el "glamour" dels caces de superioritat aèria, aquests avions d'atac són quelcom molt seriós. Foren pensats per realitzar atacs de precisió a baixa cota i alta velocitat. Tenen un radi d'acció de més de 600 km volant a ran de terra en tot moment, i emprant els míssils Kh-58 (160 km d'abast i velocitat Mach 3.6 ) és converteixen una amenaça que cal neutralitzar. Finalment trobem els interceptors MiG-25 "Foxbat". Malgrat ser uns aparells que no són ja una amenaça, el seu rol secundari de reconeixement tàctic fa que se'ls hagi de considerar. Tal com plantejàvem més amunt, l'atac contra les forces d'Al-Assad comporta eliminar o inutilitzar qualsevol vector d'obtenció d'informació.


Bloqueig franja litoral


Assegurat l'espai aeri, hi ha un moviment clau que l'Exèrcit Sirià Lliure ha d'executar per posar en escac al règim: controlar la sortida al mar. Certament, per unes forces tan petites i poc equipades, conquerir i controlar una franja de 160 km de costa no serà gens fàcil, però els beneficis d'aconseguir-ho poden ser enormes, especialment a nivell estratègic. El primer objectiu, per proximitat a la frontera turca ( des d'on opera l'ESL) és la ciutat portuària de Latakia. Recordem que ja va ser escenari d'enfrontaments i repressió el passat 14 d'agost, incloent-hi el bombardeig des del mar. Malgrat que els partidaris del règim siguin nombrosos, la majoria de la ciutat és sunnita, cosa que podria aplanar el camí. En aquest cas, ens inclinem per una acció combinada de comandos especials ( Navy SEAL, Shayetet 13 i SBS) per assegurar les posicions claus juntament amb els opositors locals. Paral•lelament, l'ESL pot ser assistit per equips de direcció de tir, per tal de garantir un recolzament aeri tàctic precís i eficaç. Amb Latakia a la butxaca, la balança del conflicte comença a canviar. Ara bé, encara queda prendre Tartus. Aquesta ciutat presenta l'inconvenient d'acollir una base naval russa i per tant, exigeix actuar de forma molt meditada. Una opció seria, tot mitjançant un ràpid moviment de flanqueig, l'encerclament de la ciutat. Sense necessitat d'assaltar-la i arriscar-se a una confrontació amb les forces russes, es podria mantenir aïllada fins el final del conflicte, de forma similar a com es procedí amb la ciutat de Lorient a la 2a Guerra Mundial; malgrat que les forces de la Kriegsmarine hi aguantaren fins el final del conflicte, ja no podien operar de cap manera.


Aturarem aquí el plantejament sobre la conducció d'operacions a nivell tàctic. Creiem que anar més enllà seria massa especulatiu. En qualsevol cas, en les properes setmanes anirem veient com es va descabdellant la situació. En aquesta petita sèrie d'articles, hem volgut contribuir a reflexionar-hi des d'una perspectiva que, molt a desgrat nostre es troba a faltar en els nostres mitjans de comunicació.



Pol Molas
Analista del CEEC

* Notícia publicada al lloc web del CEEC. Tot i que no tracti només d'afers navals, bona part de les operacions que s'hi analitzen hi estan vinculades.

Syria Receives 72 Yakhont Missiles from Russia*

December 2, 2011: Russia has supplied two Bastion coastal missile systems to Syria, concluding a controversial $300 million arms deal inked with the Syrian government four years ago. Russian sources claim the new missile system will “enable Syria to protect its entire coast from a possible seaborne attack”, the delivery of these medium range shore-based anti-ship missile system is taking place as the Syrian regime is extremely unstable. If the Asad regime falls, these weapons could be transferred to his allies – Iranian backed Hezbollah, or fall into the hands of extremist islamic factions fighting the regime. The Bastion battery comprises 18 mobile launchers each carrying two 3M55E Yakhont supersonic cruise missiles capable of striking surface targets on land and at sea at a range of 300 km, with their devastating 200 kg warhead. With these parameters, such missiles could put at risk elements of the Six Fleet patrolling the eastern Mediterranean, as well as Israel navy vessels and Israeli offshore rigs.

The bastion battery comprises eight twin-missile mobile launchers, command and control vehicles and logistics support trucks.

Part of the Bastion battery shown in a group picture in Russia.

* Article publicat a Defense Update. Creiem interessant compartir-lo a Blau Naval com a complement a les darreres informacions sobre la situació a Síria.

Moviments navals russos a Síria*

Tal com anunciava el CEEC dimarts, Moscou ha desplegat tres unitats de superfície en aigües sirianes. A banda de la protecció d'una de les seves peces a la zona, hi ha més implicacions que tot seguit analitzem.

No és cap secret que Moscou i Damasc mantenen estrets vincles des de fa dècades. Recordem per exemple la mobilització d'unitats aero-transportades soviètiques durant la Guerra del Yom Kippur (1973) quan les IDF s'aproximaven a la capital siriana després d'un audaç contraatac cuirassat. Actualment hi ha uns 100.000 ciutadans russos a Síria. Tot i que la protecció dels propis compatriotes és una excusa clàssica per buscar intervencions militars, aquest no és el cas. En primer lloc, trobem el port de Tartus, l'únic en enclavament naval de l'Armada russa a la Mediterrània després de la caiguda de Gaddafi. Aquest port serveix de punt d'abastiment, manteniment i estacionament des del 1971. Amb una capacitat de projecció de força bastant limitada, Rússia no es pot permetre anar perdent bases a l'estranger. De l'altra, tenim el fet que el règim dels Al-Assad és un dels principals clients de material militar rus. I no ens referim a les omnipresents armes d'infanteria (AK, RPG, etc...). Síria és un client important de productes d'alta tecnologia. Hi trobem un parell d'exemples: els SAM S-300P i els míssils de creuer P-800 Yakhont (SS-N-26 en codi NATO). En el cas dels S-300P, tot i que són informacions no confirmades, podrien haver entrat a l'estat baasista amb la flotilla russa. Es tracta d'un dels millors sistemes de defensa antiaèria existents, amb un abast de 150 km i capacitat per seguir i atacar una dotzena d'objectius simultàniament. De ser certa la presència dels S-300P, això donaria capacitat a Síria per amenaçar l'espai aeri de la base d'Inçirlik (a menys de 130 km de la frontera turco-siriana), o bona part del nord d'Israel, arribant fins a Netanya en cas de ser instal•lats al Golan. Respecte als P-800, es tracta d'un contracte formalitzat, tot i que no s'han especificat les quantitats. Fa temps que tant els Estats Units com Israel pressionaven per la cancel•lació del contracte, no obstant, la voluntat ( o necessitat) russa ha prevalgut. Els Yakhont tenen un abast de 300 km ( 120 en baixa cota), 300 kg de càrrega i 3 tones de pes al llançament. La seva velocitat, de 1.000 m/s els fa un adversari realment difícil d'interceptar. El seu sistema de guiat és mixt, necessiten que se'ls assenyali la posició de l'objectiu abans del llançament, i en la fase final d'aproximació activen el radar de cerca. Certament, sense la superioritat aèria per garantir la informació en temps real dels possibles objectius és molt difícil que es puguin utilitzar els P-800 amb èxit. Ara bé, en unes aigües tant transitades com les de la Mediterrània, seria extremadament perillosa una andanada de míssils Yakhont cercant preses... Llençats des de Tartus podrien arribar gairebé fins a Tel Aviv, o la pràctica totalitat de Xipre. És més, la flotilla russa tot i que no s'enfrontarà a les unitats de l'OTAN ( Putin i Medvedev poden ser motes coses, però no pas estúpids ), sí que pot ser un vector ISR per la les forces sirianes.

Respecte a les unitats de superfície russes, tant les agències d'informació russes com sirianes no n'han especificat més informació, per ara. Per la rapidesa amb que han arribat a l'escenari d'operacions, creiem que han de ser de la Flota del Mar Negre. De ser així, podem especular amb cert fonament que hi ha un creuer de classe Slava (10.000 tones, 16 ASCM + 64 SAM), un destructor classe Kashin ( 4.400 tones, 32 SAM) i alguna unitat de tipus Krivak-III. Ara bé, el que destaca més d'aquesta mobilització naval, és l'anunci de l'enviament del Kuznestov, procedent de la Flota del Nord. Recordem que és l'únic portaavions que té actualment queda a Rússia, i no hi ha notícia de que se'n iniciï la construcció de nous fins d'aquí sis anys, com a mínim. Malgrat que portaveus russos anunciessin que el desplegament estava previst des de feia un any, no deixa de ser simptomàtic de la importància de la situació. Com a darrera consideració, no hem de perdre de vista les properes eleccions russes. Tot i ser una partida amb cartes marcades, sembre va bé una injecció d'orgull nacional per distreure la població. Enviar una esquadra ( encara que per ara sigui petita) és una manera d'aconseguir-ho.

En conclusió, Moscou ha decidit jugar un paper actiu més enllà de les accions al Consell de Seguretat de l'ONU. És una operació que comporta un cert risc, però potser es pitjor la perspectiva de perdre un soci que proporciona ingressos i projecció estratègica. En el cas de les vendes d'armament russes, la davallada es fa cada cop més crua des de que la Xina ha passat de ser client a competidor comercial. Respecte a la projecció, possiblement la Mediterrània ja no és un escenari important ( com si que ho són l'Àsia central i el Pacífic), però perdre poder no és una perspectiva agradable per ningú. Restarem a l'espera de més esdeveniments.

Pol Molas
Analista del CEEC

*Article publicat al web del CEEC el passat dijous 1 de desembre.

Soviet Era Ship Killers Slipped Into Syria*

Despite the growing civil war in Syria, Russia is honoring an order, earlier this year, for an unspecified number of SSN-26 Yakhont anti-ship missiles. The order was finally confirmed eight months ago, after four years of haggling and efforts by Israel and the United States to block the sale. Apparently the missiles have already been paid for, and Syrian has assured Russia that the missiles can safely be delivered by ship. Russia is happy for any sale, but seems particularly anxious for this missile to get some combat experience.

 

The Yakhont was under development throughout the 1990s, but was delayed by lack of funds. Now it's in production, and the Russians have been energetically seeking export sales. The Yakhont uses a liquid-fuel ramjet and travels 300 kilometers at speeds of over 2,000 kilometers an hour (using a high altitude cruise and a low-altitude approach; if it travels entirely at low altitude the range is cut to 120km). When the missile arrives in the area where the target is supposed to be, it turns on its radar and goes for the kill. Israel is the only one in the region the Yakhonts would be used against. However, because Iran is supplying (unofficially) the cash for the missiles, there is also the risk that some of the Yakhonts would end up in Iran for use against numerous targets in the Persian Gulf.

 
The ground based Yakhont can use truck mounted or fixed launchers, with up to 36 missiles supported by a land based search radar and helicopter mounted radars (to locate targets over the horizon). Once a target has been identified and located, one or two missiles are programmed with that location and launched. The Yakhont is a 8.9 meter (27.6 foot) long, three ton missile with a 300 kg (660 pound) warhead. 
An improved version of the Yakhont, the PJ-10 BrahMos missile, was developed for India. The 9.4 meter (29 foot) long, 670mm diameter missile is an upgraded version of the Yakhont. Lacking money to finish development and begin production, the Russian manufacturer eventually made a deal with India to finish the job. India put up most of the $240 million needed to finally complete two decades of development, an effort which produced the long delayed Yakhont, and more capable BrahMos. The PJ-10 is being built in Russia and India, with the Russians assisting India in setting up manufacturing facilities for cruise missile components. Efforts are being made to export up to 2,000, but no one has placed an order yet. Russia and India are encouraged enough to invest in BrahMos 2, which will use a scramjet, instead of a ramjet, in the second stage. This would double speed, and make the missile much more difficult to defend against. 
The 3.2 ton BrahMos has a range of 300 kilometers and a 300 kg warhead. Perhaps the most striking characteristic is its high speed, literally faster (at up to a kilometer per second) than a rifle bullet. The high price of each missile, about $2.3 million, restricts the number of countries that can afford it. The weapon entered service with the Indian navy in 2005. The maximum speed of 3,000 kilometers an hour makes it harder to intercept, and means it takes five minutes or less to reach its target. The air launched version weighs 2.5 tons, the others, three tons or more.

*Article publicat a strategy page. Donades les greus circumstàncies a Síria, creiem adequat compartir-lo amb vosaltres.