Violeta Tena | ElTemps 1536, 19/11/2013
Vicente Boluda Fos (València, 1955) és president de l’Associació
Valenciana d’Empresaris (AVE), un influent lobby que aixopluga els
principals empresaris del País Valencià. A més, aquest madridista confès
té una flota de més de 400 vaixells, la qual cosa el converteix en el
principal navilier d’Europa. “Sense bones connexions ferroviàries, els
ports de la Mediterrània no poden fer la competència als del nord
d’Europa”, remarca
Fa sis anys, quan EL TEMPS us va entrevistar, diguéreu que no
contemplàveu vendre l’empresa. En aquest període de crisi i mala maror,
no us han sorgit pretendents?
—No, continuem igual. La nostra primera companyia es va obrir l’any
1837. Són molts anys perquè ara la nostra generació decidisca vendre’s
una empresa que ha anat fent-se gran durant vora dos segles. La intenció
és seguir el nostre camí molts més anys.
—Els ports del Mediterrani s’han plantejat com a objectiu
captar una part del comerç amb Àsia, que ara entra pels ports del nord
d’Europa. Vós que xafeu el dia a dia dels ports, ho veieu factible?
—Això que es planteja és difícilíssim. Per exemple, València mou al
voltant de 68 milions de tones, quan Rotterdam en mou 290. Ells tenen
l’avantatge de disposar d’una distribució capil·lar a través del
ferrocarril i la navegació fluvial. És molt complicat que els ports del
sud puguem passar-los al davant. En tot cas, si es vol aconseguir, és
impossible que ho fem a través del camió, que és el mitjà que hem fet
servir fins ara, perquè això és del tot inviable. Sense bones connexions
ferroviàries, no podem fer la competència als ports del nord.
—A falta de tenir un corredor mediterrani d’altes prestacions
(amb plataformes diferenciades de mercaderies i passatgers), creieu que
la solució del tercer fil que ha donat el Ministeri de Foment és bona?
—Em sembla que és una solució mínima i que cal apostar pel corredor
mediterrani amb totes les seues capacitats. El que passa és que mentre
no hi haja diners per a fer-ho, el tercer fil és un pedaç acceptable,
però caldrà pensar en altres solucions si a llarg termini volem ser
competitius. En tot cas, em sembla molt optimista pensar que els ports
del sud poden invertir les tendències actuals. És com posar a competir
un 600 i un tràiler.
—En aquest ordre de coses, en quins termes s’ha d’establir la relació entre els ports de Barcelona i València?
—Ha de ser la relació de dos ports que competisquen entre ells.
—Darrerament, València li ha guanyat la partida a Barcelona en tràfic de contenidors...
—València té un avantatge sobre Barcelona, com és el fet de disposar
de tot l’hinterland de la zona centre, que és immens. Per contra,
Barcelona té una terminal nova, semiautomàtica, amb uns costos d’estiba
molt per sota dels de València. A Barcelona han sabut negociar molt
millor i això fa que els costos siguen més baixos. Però és que a
Algesires també hi ha una terminal semiautomàtica.
—És a dir, que València s’ha de posar les piles.
—El problema és que les piles valen molts diners. En aquest món, si
t’adorms, et passa com a la gambeta, que se t’emporta el corrent.
Recuperar línies i tràfics és molt difícil. En els últims mesos ha
baixat la càrrega transportada a València perquè les companyies han
preferit anar-se’n a Sines, perquè el cost de l’estiba és més baix.
—Els ports haurien de tenir més autonomia de gestió a l’hora de determinar les seues estratègies?
—Sí. Crec que tenir una figura com la de Puertos del Estado és un
tap per al desenvolupament dels ports. Jo crec que els ports haurien de
dependre dels ajuntaments, com a França, o dels landers, com a Alemanya.
I ho crec així perquè els ports són part de la ciutat. Un port és una
factoria que està dins la ciutat i em sembla molt bé que l’estat vulga
ser estat central, però crec que l’actual plantejament és equivocat.
Resulta molt molest haver de tenir el vist-i-plau de Ports cada volta
que es pren una decisió. L’actual sistema d’organització dels ports no
té la flexibilitat ni l’agilitat que s’espera d’un port modern. Crec que
l’actual organització és un endarreriment.
—Caldria més descentralització?
—Totalment. Jo em moc molt per Madrid i et puc assegurar que assegut
en un despatx de la Castellana, els problemes es veuen d’una manera
distinta. Així com hi ha aspectes de l’organització territorial que han
d’estar molt centralitzats, en la qüestió dels ports crec que
l’estructura es podria millorar molt. Què fan 300 funcionaris de Puertos
del Estado al centre de Madrid dirigint la política de tots els ports
d’Espanya?
Per què un port, autònomament, no pot flexibilitzar les tarifes o fer
descomptes en funció d’escales? Jo el que demane és descentralització
perquè siguen ports dinàmics i que, a més, estiguen gestionats amb
criteris competitius. Les decisions dels ports les han de prendre els
professionals dels mateixos ports.
—Quin model s’hauria de seguir?
—A Espanya els ports havien de ser autònoms. Però això de
l’autonomia, com passa en aquest país, només es va quedar en el nom.
D’autonomia, en tenen ben poca, els ports. L’actual model de Puertos del
Estado resta eficàcia i flexibilitat i, per tant, fa perdre
competitivitat. Sé que es una opinió que pot resultar un poc incòmoda a
alguns, però és que és la veritat.
—Parlem ara des de la seua condició de president de
l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE). En els últims dos anys han
convertit la qüestió del finançament en un dels seus cavalls de batalla.
Com pot ser que havent-hi dos governs del mateix color a Madrid i
València, la reivindicació valenciana no faça forat a Madrid?
—Jo és que no ho entenc... [silenci] És que no s’entén de cap de les
maneres. Nosaltres fa dos anys que vam presentar un informe on
explicàvem, ras i curt, quines han sigut les conseqüències de tenir un
finançament per sota de la mitjana.
—En una compareixença pública amb periodistes a l’inici del
curs polític vós diguéreu que el problema estava en el fet que els
valencians érem “dúctils i meninfots”.
—I és que ho som. El fet de ser dúctils, meninfots i individualistes
explica moltes de les coses que ens passen als valencians, també en la
qüestió del finançament. A Catalunya, quan tenen un problema, tothom fa
pinya per aconseguir allò que s’han proposat. Ací fem el contrari. Això,
vist des de Madrid, dóna una imatge de divisió que perjudica la
credibilitat del mateix projecte.
—Es va intentar que hi haguera un acord entre els diferents
grups polítics per a traslladar a Madrid l’informe del grup d’experts de
les Corts sobre el finançament...
—Nosaltres aquesta falta d’acord no l’entenem de cap de les maneres.
—Els partits de l’oposició diuen que és perquè el PP no vol reclamar a Madrid el finançament pel qual plora a València...
—Jo no sé per què és que no es posen d’acord, però tots els partits polítics han de saber que això ens beneficia a tots.
—El govern ha deixat ben clar que, en contra del que es
reclama ací, el model de finançament no es revisarà fins la segona
meitat de 2014, amb la qual cosa no començarà a aplicar-se fins 2015.
Què us sembla?
—Jo crec que fins 2015 tenen tot això tancat. L’única cosa que dic és
que es podrien avançar coses perquè, en alguns aspectes, el nou
repartiment de fons es puga fer amb caràcter retroactiu. No crec que
siga una cosa tan complicada... Som conscients que els diners que hi ha
disponibles són limitats, però això no impedeix que el repartiment es
puga fer d’una manera més equànime.
—Quan el president de la Comunitat de Madrid ha parlat de la
necessitat de revisar ja el model, Fabra se n’ha desmarcat i ha dit que
calia respectar els terminis que marca Hisenda. Trobeu a faltar més
bel·ligerància per part de la Generalitat a l’hora de reivindicar?
—Nosaltres sempre li l’hem reclamada, en aquest assumpte. Em consta
que Fabra fa el possible i l’impossible. La nostra obligació és
insistir-hi tant com siga necessari.
—I creieu que s’ha de reclamar el deute històric?
—Crec que ens han d’allargar la mà, igual que els l’han allargada a
altres territoris en determinats moments. València ha contribuït molt a
la riquesa d’Espanya, tant en els moments plàcids com en els complicats i
això s’ha de compensar. És just que ara se senta aquesta reivindicació.
Fa vint anys que estan fotent-nos.
—En una entrevista a José Vicente González (president de la
patronal valenciana) en aquest setmanari, va dir que estava “fart
d’ofrenar glòries a Espanya”. Vós també n’esteu?
—L’himne és l’himne i millor que el deixem com està. El que no pot
ser és que tinguem un determinat problema i que es vaja agreujant any
rere any. Tampoc no pot ser que les inversions directes de l’estat
disminuïsquen any rere any. Això és menystindre’ns de forma
injustificada. Aquesta situació ens perjudica als valencians i a tot
Espanya, perquè ens impedeix contribuir a la seua riquesa.
—En altres territoris, d’aquesta situació en diuen espoli...
—Jo no m’atrevisc a parlar d’espoli, però, en tot cas, aquesta situació ens perjudica clarament.
—Què us ha semblat el tancament de Radiotelevisió Valenciana?
—D’una banda, jo estic d’acord que els valencians no podem cremar
100 milions d’euros en una televisió. De l’altra, no puc comprendre com
hem arribat a aquesta situació; ni sé qui n’és el culpable; i que tot
plegat provoque que s’haja de tancar la televisió, m’enutja. Haver
arribat a aquesta situació em sembla d’una irresponsabilitat absoluta.
En quin cap cap que la Generalitat no siga capaç de fer bé un ERO?
M’agradaria saber qui n’és responsable, perquè el perjudici, el dany i
el cost que ha provocat és molt gran. No puc comprendre com han
aconseguit fer-ho tan malament.
—Aquest 9 d’Octubre, el diari El País va publicar
una enquesta que pronosticava que el Partit Popular perdria la majoria
absoluta. Als grans empresaris valencians els fa por aquest escenari?
—No, en absolut. Nosaltres som empresaris i sabem conviure en totes
les situacions. Els canvis d’aquest tipus no ens fan gens de por perquè
nosaltres no ens dediquem a la política, sinó a treballar per les
nostres empreses i fem via independentment de quin color polític
governe.
—I què us semblaria un tripartit format per PSPV, Compromís i Esquerra Unida?
—És un escenari que no m’agrada, no tant pels components del
tripartit sinó pel fet en si que es tracte d’un govern a tres veus.
Cadascú voldrà portar l’aigua al seu molí i acabaran a bufetades i
sense atendre les necessitats de govern, que és al capdavall el que han
d’atendre. Si s’han d’estar en les seues coses internes, això serà un
desastre total. M’és igual que el tripartit siga d’esquerres que de
dretes, l’embolic serà el mateix.
* Entrevista publicada al Setmanari El Temps. Interessants declaracions del president de l'Associació Valenciana d'Empresaris respecte a la situació i política portuària de l'Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada