Els Mossos de l'aigua: consolidats i desbordats*

ALBERT SOLÉ | Sabadell | 12/01/2014 00:00

La unitat subaquàtica dels Mossos d'Esquadra compleix aquest gener cinc anys des que va entrar en servei. Just en el moment que més se'n parla, perquè han sigut els encarregats de buscar des del 22 de desembre l'ultralleuger desaparegut al mar, a Pals. Els primers dies en solitari, i després -passat Nadal- amb la col·laboració dels GEAS de la Guàrdia Civil (Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques). Un cop trobada l'avioneta i els cossos, però, els submarinistes dels Mossos no podran treure'ls de l'aigua perquè no estan preparats per baixar a tanta profunditat (87 metres), ja que ells només tenen formació per fer-ho fins a 40 metres. Aquesta és una de les limitacions que té aquesta unitat especialitzada de la policia catalana, encara molt jove, però el seu handicap principal és la falta d'efectius.

Quan es va crear la unitat eren 15 agents. El pla director deia que havien d'anar creixent a poc a poc, però cinc anys després només són 12. Durant aquest temps tres submarinistes han demanat el canvi de destí, i el sostinspector responsable, Jordi Marín, no els ha pogut substituir per culpa de les retallades. No està previst fer cap convocatòria nova a curt termini, tot i que cada any la demanen, i amb 12 agents han de cobrir tots els serveis que sorgeixen als 700 quilòmetres de costa, en qualsevol riu, embassament, llac o estany de Catalunya. Al principi les seves actuacions estaven acotades sota l'aigua, però ara també s'encarreguen de les actuacions aquàtiques amb les dues barques que tenen, una de 12 metres d'eslora i una altra de 7. "El més dur no és la feina en si, sinó que som pocs per fer molts serveis", explica un dels agents, Xavi González, que recorda que sovint fan jornades de 18 hores: "Recordo un dia que vam estar al matí a Llançà i a la tarda a Tortosa".

La policia integral de l'aigua

Tot i ser la policia catalana de l'aigua, amb 12 agents no poden arribar a tot, per això compten amb la col·laboració -malgrat algunes enganxades per motius competencials- dels GRAE dels Bombers i dels GEAS de la Guàrdia Civil, que tenen molts més efectius -poden cobrir els 365 dies les 24 hores- i molta més experiència, i de qui han après molt. L'objectiu, a la llarga, és que aquesta unitat subaquàtica dels Mossos fos prou gran i tingués prou infraestructura per ser la policia integral de l'aigua a Catalunya.

Les tasques dels agents de la unitat subaquàtica són les mateixes que té un mosso de terra, però a l'aigua. Si s'ha de buscar un cos desaparegut sota l'aigua, com en el cas de l'ultralleuger, si s'ha de buscar l'arma d'un crim en una bassa, si han de fer fotos i l'atestat d'una mort violenta en un riu, com en el cas de l'accident de les Llosses a la C-17, ho fan ells. Però també els toca vigilar la prova aquàtica d'una triatló, la Festa del Cel de la Mercè, i fins i tot acompanyar l'arribada en vaixell dels Reis d'Orient a Barcelona.

El 2006, el llavors major dels Mossos d'Esquadra, Joan Unió, va ser el primer que va creure que la policia catalana havia de tenir una unitat especialitzada subaquàtica, però va ser el cap de la Regió Policial Central del moment, Joan Martínez Roma, qui més va insistir per convèncer els polítics que calia crear aquesta unitat. El 2007 es va redactar el pla director que definia com hauria de ser el cos dels submarinistes dels Mossos, el 2008 es va fer la convocatòria -s'hi van presentar 200 mossos amb titulació mínima de busseig- i se'n van escollir 15, que es van formar durant vuit mesos, i el gener del 2009 va entrar en servei.

Feina dura en perill d'extinció

L'agent Sergi Pina no s'ha pogut treure del cap la imatge de la parella d'avis holandesos que es van suïcidar llançant-se al riu Fluvià amb una motxilla de pedres el dia de Nadal del 2010, i quan els va localitzar a quatre metres de profunditat els va veure agafats de la mà. L'agent Toni Carayol explica: "El que més m'ha impactat ha sigut treure el cadàver d'un nen de sota l'aigua, et queda gravat". Per desgràcia, la unitat subaquàtica no té ni la infraestructura ni els efectius per tenir prou temps de reacció per salvar vides. Quan ells arriben, ja no hi ha res a fer. Molts dels 12 submarinistes dels Mossos voregen els 40 anys i, sent una feina tan física -l'equipació pesa 45 kg-, tard o d'hora ho hauran de deixar. No està fixat el límit d'edat, però tots són conscients que, si no se'n cansen ells abans, serà el seu cos el que dirà prou. El perill pot arribar si el relleu d'aquests 12 especialistes no arriba aviat. "Si això passa, ens acabarem extingint, com el linx", admet el sotsinspector i cap de la unitat, Jordi Marín.

* Notícia publicada al diari Ara. Realment és trist que una de les millors unitats del CME s'hagi de veure així, operant gairebé per voluntarisme.