Notes sobre l'entrada en servei del Liaoning *

Malgrat les notícies publicades al voltant de l'entrada en servei del nou portaavions xinés, això no ens aporta novetats rellevants. Hi ha un seguit de factors, que ara desgranem, que resten pendents de resoldre

En primer lloc, les unitats d'escorta, i més concretament els destructors destinats a la defensa antiaèria. Si bé és cert que els progressos de l'Armada xinesa han estat notables, i la nova classe 052D sembla retallar la distància amb els DDG de la US Navy, caldrà produïr-los en sèrie per tal de poder garantir les rotacions obligades per manteniment i recanvis. Calculem que per poder donar unes certes garanties, caldria una escorta de 5-6 DDGs per grup. Ara per ara l'Armada xinesa només disposa de 9 DDG realment homologables per la defensa antiaèria ( classes 052B, 052C i 051C) . Es pot objectar, amb part de raó, que les fragates Jiangkai II (classe 054A) podrien cobrir aquest buit. Però hem de pensar que només disposen de 32 cel•les VLS per nau. Un DDG de la classe 054C té 48 cel•les VLS i míssils que tripliquen l'abast dels que porten les fragates 054A, ambdues coses ( abast i potència de foc) són imprescindibles si es vol aturar un atac per saturació. És evident doncs que les drassanes xineses hauran d'accelerar el ritme de producció de DDGs per garantir una completa disponibilitat d'aquest tipus de naus en els grups de portaavions. 

En segon lloc, i no menys important, tenim el factor logístic. Tothom qui conegui mínimament les rutines dels Carrier Strike Groups nord-americans sap que s'hi desenvolupa una enorme i complexa activitat logística. Si Beijing vol operar els seus grups de portaavions més enllà de la First Island Chain no només haurà de disposar de més petroliers d'esquadra, vaixells de càrrega i "tallers" flotants. L'Armada xinesa haurà d'intensificar els seus exercicis de re-avituallament i repostatge en alta mar. És cert que ja s'han realitzat missions a llarga distància, com ara els desplegament a Somàlia o les "visites" a ports al Mar Roig i al Golf Pèrsic. Però no és el mateix abastir una flotilla de 2-3 fragates i destructors, que mantenir operatiu un portaavions i el seu grup. De ben segur, els planificadors militars xinesos deuen estar estudiant a fons el funcionament del Military Sealift Command nord-americà.

Un altre element imprescindible és la disponibilitat de pilots navals. La Xina porta dècades entrenant-ne a l'espera de disposar d'un portaavions. No obstant, aquesta espera ha estat tant llarga que una part d'aquests han acabat essent "reciclats" a oficials pels DDG que hauran de formar la pantalla antiaèria. Sigui com sigui, els esforços han continuat ( pistes terrestres simulant portaavions, intercanvis amb l'Armada brasilera, etc...) i ha arribat el moment. Ara ja podran practicar de debò les maniobres d'envol i aterratge sobre una plataforma mòbil sobre l'oceà. No serà una tasca ràpida de completar, i malgrat la persistència xinesa, encara tardarem uns anys en veure el seu portaavions plenament operatiu.

Finalment, hem de fer esment del major punt feble de l'Armada xinesa: la guerra antisubmarina (ASW). L'obsessió ( lògica) dels militars xinesos en dotar-se de sistemes d'armes i sensors per prevenir l'aproximació dels Carrier Strike Groups nord-americans, els ha fet perdre la perspectiva, tot negligint l'enorme amenaça que els poden representar submarins de la US Navy. En operacions d'alta mar, els principals vectors ASW xinesos serien helicòpters Ka-28 de fabricació russa i submarins. En el cas dels helicòpters, tot dependrà de la qualitat dels seus sensors ( principalment, el sonar); no obstant, els submarins plantegen un dilema. Els de propulsió convencional ( Kilo, Song i Yuan) són molt silenciosos però massa lents per seguir el pas dels portaavions, mentre que els de propulsió nuclear encara estan lluny, en qüestió de signatura acústica, dels seus equivalents americans. Els SSN de tipus Shang ( classe 093), segueixen essent un misteri respecte a les seves prestacions, tot i que les informacions disponibles no apunten res equivalent als 688 (i), els Seawolf o els Virginia.

Exposats tots els elements, sembla clar que encara queda bastant temps fins que veiem operar plenament un Carrier Group xinés. Aquests condicionants i dificultats, que no només afecten al programa de portaavions, creiem que hi hauran les principals línies de treball de l'Armada xinesa en els propers anys.

Pol Molas
Analista del CEEC

Anàlisis publicat al web del CEEC.