dimarts, 21 de gener del 2014
SPANISH NAVY CUTS 18 SHIPS IN 6 YEARS*
diumenge, 19 de gener del 2014
Els Mossos de l'aigua: consolidats i desbordats*
ALBERT SOLÉ | Sabadell | 12/01/2014 00:00
La unitat subaquàtica dels Mossos d'Esquadra compleix aquest gener cinc anys des que va entrar en servei. Just en el moment que més se'n parla, perquè han sigut els encarregats de buscar des del 22 de desembre l'ultralleuger desaparegut al mar, a Pals. Els primers dies en solitari, i després -passat Nadal- amb la col·laboració dels GEAS de la Guàrdia Civil (Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques). Un cop trobada l'avioneta i els cossos, però, els submarinistes dels Mossos no podran treure'ls de l'aigua perquè no estan preparats per baixar a tanta profunditat (87 metres), ja que ells només tenen formació per fer-ho fins a 40 metres. Aquesta és una de les limitacions que té aquesta unitat especialitzada de la policia catalana, encara molt jove, però el seu handicap principal és la falta d'efectius.
Quan es va crear la unitat eren 15 agents. El pla director deia que havien d'anar creixent a poc a poc, però cinc anys després només són 12. Durant aquest temps tres submarinistes han demanat el canvi de destí, i el sostinspector responsable, Jordi Marín, no els ha pogut substituir per culpa de les retallades. No està previst fer cap convocatòria nova a curt termini, tot i que cada any la demanen, i amb 12 agents han de cobrir tots els serveis que sorgeixen als 700 quilòmetres de costa, en qualsevol riu, embassament, llac o estany de Catalunya. Al principi les seves actuacions estaven acotades sota l'aigua, però ara també s'encarreguen de les actuacions aquàtiques amb les dues barques que tenen, una de 12 metres d'eslora i una altra de 7. "El més dur no és la feina en si, sinó que som pocs per fer molts serveis", explica un dels agents, Xavi González, que recorda que sovint fan jornades de 18 hores: "Recordo un dia que vam estar al matí a Llançà i a la tarda a Tortosa".
La policia integral de l'aigua
Tot i ser la policia catalana de l'aigua, amb 12 agents no poden arribar a tot, per això compten amb la col·laboració -malgrat algunes enganxades per motius competencials- dels GRAE dels Bombers i dels GEAS de la Guàrdia Civil, que tenen molts més efectius -poden cobrir els 365 dies les 24 hores- i molta més experiència, i de qui han après molt. L'objectiu, a la llarga, és que aquesta unitat subaquàtica dels Mossos fos prou gran i tingués prou infraestructura per ser la policia integral de l'aigua a Catalunya.
Les tasques dels agents de la unitat subaquàtica són les mateixes que té un mosso de terra, però a l'aigua. Si s'ha de buscar un cos desaparegut sota l'aigua, com en el cas de l'ultralleuger, si s'ha de buscar l'arma d'un crim en una bassa, si han de fer fotos i l'atestat d'una mort violenta en un riu, com en el cas de l'accident de les Llosses a la C-17, ho fan ells. Però també els toca vigilar la prova aquàtica d'una triatló, la Festa del Cel de la Mercè, i fins i tot acompanyar l'arribada en vaixell dels Reis d'Orient a Barcelona.
El 2006, el llavors major dels Mossos d'Esquadra, Joan Unió, va ser el primer que va creure que la policia catalana havia de tenir una unitat especialitzada subaquàtica, però va ser el cap de la Regió Policial Central del moment, Joan Martínez Roma, qui més va insistir per convèncer els polítics que calia crear aquesta unitat. El 2007 es va redactar el pla director que definia com hauria de ser el cos dels submarinistes dels Mossos, el 2008 es va fer la convocatòria -s'hi van presentar 200 mossos amb titulació mínima de busseig- i se'n van escollir 15, que es van formar durant vuit mesos, i el gener del 2009 va entrar en servei.
Feina dura en perill d'extinció
L'agent Sergi Pina no s'ha pogut treure del cap la imatge de la parella d'avis holandesos que es van suïcidar llançant-se al riu Fluvià amb una motxilla de pedres el dia de Nadal del 2010, i quan els va localitzar a quatre metres de profunditat els va veure agafats de la mà. L'agent Toni Carayol explica: "El que més m'ha impactat ha sigut treure el cadàver d'un nen de sota l'aigua, et queda gravat". Per desgràcia, la unitat subaquàtica no té ni la infraestructura ni els efectius per tenir prou temps de reacció per salvar vides. Quan ells arriben, ja no hi ha res a fer. Molts dels 12 submarinistes dels Mossos voregen els 40 anys i, sent una feina tan física -l'equipació pesa 45 kg-, tard o d'hora ho hauran de deixar. No està fixat el límit d'edat, però tots són conscients que, si no se'n cansen ells abans, serà el seu cos el que dirà prou. El perill pot arribar si el relleu d'aquests 12 especialistes no arriba aviat. "Si això passa, ens acabarem extingint, com el linx", admet el sotsinspector i cap de la unitat, Jordi Marín.
* Notícia publicada al diari Ara. Realment és trist que una de les millors unitats del CME s'hagi de veure així, operant gairebé per voluntarisme.
dijous, 29 de març del 2012
Bows wow as giant future carrier section joins her sister in Rosyth*
The 400-tonne bulbous section was transported from Appledore in north Devon to Rosyth, where the biggest ships built in the Royal Navy’s history are being assembled.
Pictures: Aircraft Carrier Alliance
SIDE-by-side for the very first time are Her Majesty’s Ships Queen Elizabeth and Prince of Wales (nearest the camera) – well their bows at least.
The very bulbous section of the second of the Royal Navy’s two future carriers was delivered to Rosyth on the Firth of Forth, where the 65,000-tonne leviathans are being assembled.
Just under two years since the bow of Queen Elizabeth was completed at the Appledore yard in North Devon, the same segment for her younger sister was floated on a sea-going barge up the Torridge and Taw estuaries into the Bristol Channel, around Land’s End, along the South Coast, through the Dover Strait and up the East Coast, before passing under the iconic Forth road and rail bridges and into Rosyth.
At 400 tonnes, the bulbous bow weighs the equivalent of nearly 40 double-decker buses and is similar in size to the front of a submarine.
It arrived at the Babcock yard under what was described as a “typically gunmetal sky” – ie grey – and is now sitting next to the specially-enlarged Dock No.1 where the 900ft carriers are being assembled one at a time.
Half a dozen yards around the UK are involved in the carrier project, with some 10,000 people directly or indirectly involved in building sections, parts or providing equipment for what will be the largest ships ever built for Britain’s Navy.
Although there is intense media speculation about the outfitting of the two ships – whether they’ll be conventional carriers with ‘cats and traps’ or serve as launchpads for jump jet versions of the F35 Joint Strike Fighter – work on the vessels continues apace.
Lower Block 05 is accurately weighed in the huge ship construction hall in Portsmouth
In Portsmouth, Queen Elizabeth has been ‘fired up’ for the first time. With all the switchboards wired, Lower Block 02 was switched on – the first time power has been applied to any part of the ship.
The work was due to be carried out in Rosyth, but with things going faster than expected, the decision was taken to power up six months ahead of schedule.
The team at the BAE Systems facility are now preparing that section, and another giant slice of Queen Elizabeth – Lower Block 05 – for transportation to Scotland.
Block 05 leaves at the end of April, 02 a month later – but before they leave the construction shed and are lowered on to a barge, they have to be weighed.
Obviously bathroom scales won’t do. Carefully-position hydraulic jacks and sensitive load cells convert force into an electrical signal which in turn is translated into an accurate measurement of the block’s weight.
“Getting the weight and centre of gravity right is really important when it comes to arranging for sections to be safely lifted – or moved by barge,” explained Paul Bowsher of the Aircraft Carrier Alliance, the combined BAE-Thales-Babcock and MOD team working on the huge project.
“We weigh each section at least three times to make sure the readings are accurate.”
* Notíca publicada a Navy News. La progressió dels treballs de construcció dels futurs portaavions britànics, tot i que no tant ràpid com Westminster voldria, apunta cap a la recuperació de les capacitats perdudes per la Royal Navy amb les retallades.